Del Port de la Selva a cala Fornells / Santi Puig, text i fotografia ; Jon Giere, cartografia
Puig i Pla, Santi


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 19 (primavera-estiu 2018), p. 96-97 : il. (A peu. per la mar d'amunt) 

Recorrem el litoral del Parc Natural de Cap de Creus, a la mar d'amunt, seduïts com Josep M. de Sagarra o J.V. Foix per la intensitat del paisatge.

Prudenci Bertrana i l'Empordà / Santi Puig, text
Puig i Pla, Santi


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 18 (tardor-hivern 2017), p. 94-95 : il. (Patrimoni. Literatura) 

L'escriptor es considerava empordanès pels seus lligams familiars i afectius amb la comarca tot i que no hi residí mai de manera estable.

A Sant Joan ses Closes / Santi Puig, text i fotografia
Puig i Pla, Santi


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 16 (tardor-hivern 2016), p. 110-111 : il. (A peu. pels vontants de Castelló d'Empúries) 

Passejada plàcida amb sabors medievals per Castelló d'Empúries i Vilanova de la Muga, passant per l'ermita de Sant Joan de les Closes o dels Erms.

Consuetes de Sant Feliu de Lladó (s. XVI - XVII) / Per Pere Gifre Ribas, Santi Puig Pla, Joaquim Tremoleda Trilla
Gifré i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 42 (2011) , p. 505-559 : il. (Materials) 
Inclou apèndix documental. Resum en català i anglès.

Es presenta per primera vegada una traducció al català, de 1589, de la carta comuna de Lladó de 1319. A banda d'aquesta traducció al català de la consueta de la parròquia de Lladó, es donen a conèixer fragments d'actualitzacions de final del segle XVI i del XVII. La particularitat de la consueta de Sant Feliu de Lladó se centra en el fet que els drets de capellania sobre la parròquia corresponen a la canònica de Santa Maria de Lladó. Les disputes pel control de la parròquia de Sant Feliu van donar lloc a la carta comuna de 1319, en que es delimiten les funcions i les atribucions de les parts. Traduir-la al catala el 1589 i posar-la al dia el 1595 suposa que la parròquia de Sant Feliu fa actualitzar el costum. L'actualització de la consueta és un mecanisme de defensa davant les intromissions pastorals i temporals de la canònica i una manera de fer crèixer els drets damunt la comunitat.

Memòries del santuari del Mont (final s. XVIII-1953) / Pere Gifre i Ribas, Santi Puig Pla, Joaquim Tremoleda Trilla
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 42 (2011) , p. 83-131 : il. (Dossier : La mare de déu del Mont) 
Inclou transcripció del text del manuscrit. Resum en català i anglès.

Transcripció del text inèdit de memòries del santuari del Mont. El text va ser escrit, bàsicament, pels preferes curstodis i administradors del santuari. El recull, primerament, els costums litúrgics de la parròquia de Sous, a la manera de les consuetes. A partir de 1791 s'anoten els fets més importants, a parer del custodi administrador, ocorreguts al santuari: obres de reforma i restauració del santuari i les seves dependències, adquisicions de mobiliari i parament de la casa, donacions al santuari, diades en què les parròquies de la falta de la muntanya pujaven al Mont en romeria, efectes de llamps i tempestes, etc.

Serra de Verdera : Vilajuïga, Pau, Palau Saverdera / Santi Puig Pla
Puig i Pla, Santi


Girona : Diputació de Girona, 2008
180 p. : il. col. ; 21 cm (Guies de Patrimoni local, 7) 
ISBN 978-84-96747-27-2

Vilajuïga, Pau i Palau-saverdera comparteixen una mateixa configuració orogràfica, amb una àrea dels seus termes més esquerpa i abrupta, situada a la serra de Verdera o de Rodes, i una altra de planera i fèrtil, que havia estat ocupada en gran part per l'antic estany de Castelló, del qual queden diverses zones humides i d'aiguamoll. La seva riquesa natural explica que hi trobem espais integrats en dos parcs naturals, el de Cap de Creus i el dels Aiguamolls de l'Empordà. Pel que fa al patrimoni cultural, hi destaquen els monuments megalítics de la serra, acompanyats de nombroses roques amb inscultures i de l'extraordinari poblat neolític de mas Isaac. A més, hi ha mostres excepcionals d'arquitectura religiosa, militar i civil. Finalment, hi ha el fantàstic paisatge que s'ofereix des de la serra, plena de racons de bellesa sorprenent.

En BTT per l'Alt Empordà: 11 itineraris / Josep Descamps Muñoz, Santi Puig Pla
Descamps i Muñoz, Josep


Valls : Cossetània, 2001
132 p. : il. ; 23 cm (Azimut, 54) 
ISBN 84-96035-77-8

L'Alt Empordà és una plana oberta al mar voltada per elevacions que es fan més altes cap al nord; la varietat del seu relleu ofereix múltiples possibilitats per al practicant de BTT, perquè tant podrem pedalar arran del mar com realitzar dures ascensions. L'atractiu del paisatge s'uneix a una impressionant riquesa biològica, la qual cosa explica que s'hi concentrin tants espais protegits i que aquesta sigui l'única comarca de Catalunya amb dos parcs naturals: el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus; a més, hi ha el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i altres zones que s'inclouen en el Pla d'Espais d'Interès Natural.Aquests llibre no té voluntat de presentar uns recorreguts aptes només per a ciclistes amb elevades capacitats físiques i tècniques; és més, es pot dir que l'exigència física queda en un segon terme, de manera que el que hi predomina és la pràctica gratificant d'un esport per al coneixement d'un espai físic, històric i humà. Les rutes proposades es reparteixen pels diversos àmbits de la comarca i se centren en punts d'interès com ara espais naturals, el pantà de Boadella, pobles, castells, masos fortificats, esglésies o monestirs (la via Augusta, el camí de Sant Jaume, les rutes de contrabandistes o de l'exili, etc.). Estan pensats per a mitja jornada, entre 20 i 40 km, i comencen i acaben al mateix lloc, fet que facilita el transport i l'allotjament, si és el cas. Cada descripció ofereix les dades bàsiques del quilometratge i el desnivell, informacions sobre els punts d'interès i s'hi afegeixen un croquis i un perfil del recorregut, a més d'algunes fotografies.